Albert Pijuan dispara.
A El franctirador volia que tres galls es barallessin en la mateixa lliça. El primer gall era la novel•la psicològica de tradició dostoievskiana; el segon, la novel•la negra en la seva accepció de 'claveguera', i el darrer, el context històric i social ben particular de la Polònia mutant de règim comunista a democràcia europea. A això havia d'afegir-li la imatge del franctirador, l’únic element totalment indiscutible, perquè va ser la “troballa” del títol ―no gaire espectacular, és cert― el que va impulsar el naixement de la història; en certa manera, aquesta imatge ja condicionava la forma de la novel•la: havia de ser exacta i directa com un tret al front, o sigui que havia de tenir més parentiu amb la forma continguda d'un relat curt que no pas amb la de la digressió novel•lesca. L’estrebada al gallet de la primera frase («Quan Krzysztof va tornar a casa...») havia de posar en marxa un mecanisme que s'havia de precipitar de manera implacable fins a l'últim punt («... Krzysztof va pensar que havia fet bé de tornar a casa.»). I perquè tot això pogués funcionar em va semblar que el lector havia de ser teletransportat, absolutament arravatat, al lloc i moment exactes on es desenvolupa l'acció... malgrat les poques o nul•les nocions que pugui tenir el lector d'aquest lloc i moment exactes. Una de les limitacions d'aquest tipus de proposta és que la novel•la no es podia permetre explicacions i marrades contextualitzadores; d'aquí el joc que es proposa al lector, que més o menys seria: «Hola, lector, ni tu ni jo som polonesos, però durant una estona farem veure que ho som, i que hem viscut tota aquesta època convulsa en carn pròpia i sabem perfectament de què estem parlant. Fem-nos aquesta concessió i divertim-nos.» Fer aquesta concessió, suspendre el judici de realitat. Si la ficció va d'alguna cosa diria que és d'això.
Albert Pijuan
Comentaris
Torno a ser jo ...
Crec que amb les presses he escrit "Déu segons Lenin" quan volia dir "Adéu siau" ... uff
Un passadís llarg, molt llarg, d’una profunditat moscovita.
Aquesta descripció (que en Pijuan abriga punyeterament entre parèntesi), és una de les que m’agrada més de la novel•la ...
L’ estic tornant a llegir per tenir-la fresca, i crec que val la pena. Ara el meu cervell, que a vegades no recorda que ha sopat el dia abans, comença a fer connexions i barreges estranyes amb un munt de coses que ha anat acumulant (ara ja he deixat de memoritzar matrícules i tinc més espai ...)
El franctirador em transporta a les novel•les negres islandeses que he descobert aquest any, algunes escenes “Jerzyanes” busquen brega com a Mystic River i la Hell’s Kitchen dels Soprano, els personatges tenen la foscor dels que s’amaguen als espessos manglars i boscos del Mississippí que recorren els peculiars detectius a True Detective ... també hi ha moments que se’m fa present l’ambient tancat que capta Kaurismäki als seus films ... fins i tot m’han vingut flaixos de God by Lenin ... Zòfia se m’assembla a l’esposa del gran Malmelàdov de Crim i Càstig, per com alimenta de col a veïns i transeünts. I finalment el nostre Krzysztof, que camina pel mateix passadís llarg, molt llarg, per on ha caminat Raskolnikov ... si al final s’acabessin topant amb Jack Torrance – Nicholson ja seria el resplendor total !!
Resumint aquest embolic, que m’ho estic passant la mar de bé ... visca la novel•la negre !!
A mi em sembla una boníssima novel·la, és veritat que no hem viscut a Polònia ni el moment històric que representa però , si et deixes anar, t'hi trobes...
Podem portar armes i acohol a la trobada ;)
Anna
Efectivament com diu la Merce,es un text magnific, molt pedagogic , que explica de manera clara i sintetica la forma , el tipus d'aquesta novel.la i q de veritat vas pensant en el que diu ell quan llegeixes la novel.la:dostoievski quan veus les w*** i les descripcions dels llocs i l' ambient,novel.la negra americana en altres moments i a mi tambe m' ha evocat la novel.la negra nordica .Molt aconseguida! M' ha agradat molt
Mila, si tu portes el licorttt jo portaré la kalasnikov i l'armilla de camuflatge va !!!
Jo la vaig llegir fa temps ... la tornaré a agafar per fer un repàs ...
Ens emportarem l'ampolla de ZUBROWKA a la sessió... o, pot ser, hauré de fer tastets, tot llegint la novel·la... (si, confesso, encara no he començat...)