Teatre al club de lectura: Llàstima que sigui una puta.
Per què us he proposat Llàstima que sigui una puta de John Ford com a lectura, a part de ser una traducció meva? Ja sabeu que volem mantenir una certa constància en les lectures teatrals. Les lectures teatrals són una mica àrides per a qui no hi està avesat però si aconseguim habituar-nos-hi són unes lectures altament gratificants, ja que podem contribuir-hi en gran manera personalment. Fins ara han funcionat prou bé i en algunes ocasions ens han descobert mons nous o revisitacions interessants: Manuel Molins, Sergi Belbel, Puig i Ferrater, Juli Vallmitjana. Hem pogut gaudir de dues lectures que crec que han estat una bona sorpresa i que després s'han vist coronades amb l'assistència als seus respectius muntatges, un dels quals a Caldes mateix: Peus descalços sota la lluna d'agost de Joan Cavallé i Nix tu, Simona d'Albert Pijuan. No deixarem de vincular les lectures teatrals, en la mesura del possible, a les corresponents temporades o, quan s'escaigui, als meus projectes com a director, però ara tocava un clàssic. Aquest any estem molt de clàssics: L'Odissea, L'Ulisses... Volia que fos una cosa una mica singular i Shakespeare, a qui admiro moltíssim, ens el trobem fins a la sopa. Per això vaig pensar en aquesta obra només una mica posterior a les de Shakespeare. Té diversos ingredients que la fan interessant: una història d'amor incestuós, intrigues a cor què vols, personatges molt contrastats. Per a mi, té dues virtuts que penso que la fan adient per al nostre club. D'una banda, el llenguatge, malgrat que a vegades és en vers, és àgil i viu, poc farcit de metàfores barroques. De l'altra, a diferència de moltes obres de l'època mostra una sensibilitat propera a la nostra, en aquesta època d'escepticisme radical envers els governants. Si voleu saber-ne més, al pròleg de presentació que vaig escriure per a l'edició ho trobareu. Us invito doncs a llegir-la. Ah, i aneu pensant, com sempre, quin personatge voleu "interpretar"...
Albert Mestres