Club de Caldes de Malavella

Llorenç Villalonga, autor de Mort de dama

A l'inici del curs del club d'enguany, entre moltes altres coses, vam coincidir amb la Maria Bohigas, que ens va oferir una interessantíssima sessió dedicada al seu avi Joan Sales, a considerar Llorenç Villalonga com un dels grans novel•listes catalans del segle XX, potser més i tot que alguns dels que gaudeixen de més valoració i que comparteixen catàleg a l'editorial de la Maria. Llorenç Villalonga ha estat sens dubte perjudicat per la seva posició política, clarament dretana i franquista almenys a la postguerra, i la seva relació ambigua amb la llengua, ja que va fer servir indistintament català i castellà i ell mateix es traduïa a aquesta última llengua. És doncs just a les antípodes de Joan Sales, que tanmateix el va editar i el va fer famós. Per què? Perquè és un gran novel•lista i un gran dramaturg també. La seva visió crítica però intestina amarada d'ironia i a vegades fins i tot d'alguna cosa més que ironia de la societat aristocràtica mallorquina, en plena descomposició a mitjan segle XX, junt amb la seva fina assimilació de la modernitat literària europea i un pensament cruament voltairià en fan un autor de primera línia. Podríem haver triat alguna de les seves obres més conegudes o refinades, com Bearn o la sala de les nines, El misantrop o Flo la Vigne, la lectura de les quals no puc deixar de recomanar ferventment, però m'he decantat per la breu i primerenca incursió narrativa que és Mort de dama, una brillant sàtira que arriba fins al grotesc de la carrinclona alta societat de Palma on Villalonga desplega un ús magistral de la llengua. Espero que en gaudiu.

Albert Mestres