Cossos amb ànima
Divendres passat vam gaudir de valent amb Nix tu, Simona, també amb el seu autor i l'Aina Calpe, l’actriu que protagonitza l’obra. La Montse (Fernández) ens en va fer una lectura inoblidable i el col•loqui va ser molt interessant.
L’Albert Pijuan ens va dir que la Simona va aparèixer per dins del seu cap a partir de la pel•lícula El milagro de Ana Sullivan. Un relat sobre la vida d’una nena cega i sord-muda que, gràcies a Anne Sullivan, la seva educadora, aprèn a comunicar-se a través de l’alfabet manual. Aquesta és una història real i la veritable Helen Keller va aconseguir finalment ser escriptora i conferenciant.
Us escullo un petit fragment de la pel•lícula, el moment on Helen descobreix el món exterior (l’aigua, la terra, els arbres, els seus pares, la seva mestra) i comença a comunicar-se de debò.
El Milagro de Ana Sullivan (The Miracle Worker).
Any: 1962
Director: Arthur Penn
Repartiment: Anne Brancroft, Patty Duke, Inga Swenson, Víctor Jory.
Va obtenir dos Òscars (actriu i actriu secundària) i el premi a la millor actriu al Festival de San Sebastià.
I també us retallo un fragment de la web Cos de lletra on parla de les dues obres que trobem al volum 9 d'Off cartell que edita l'Albert Mestres.
L'espedaçament, de Ruth Vilar, i Nix tu, Simona, d'Albert Pijuan, coincideixen -si més no- en un punt: ens proposen un exercici d'empatia en què no hi ha espai per a l'eufemisme. Un exercici d'empatia cap als malalts físics o cap als deficients mentals, respectivament. Vilar i Pijuan constaten així la deshumanització de les relacions, segons la qual els homes i les dones passen a ser objectes sense ànima. I es fan ressò, ni que sigui de manera indirecta, de la problemàtica de l'alteritat, que és agredida, amenaçada o anul·lada. O, si es vol, de la irreversible pèrdua de l'ànima humana. Difícilment es pot fer servir un patró, per més científic que sigui, per a totes les persones. Difícilment, tot i compartir trets comuns, cap ésser humà s'assembla a un altre. No hi ha cossos sense ànima. Ni ànimes sense cos. Si a L'espedaçament són els metges els que -com en El malalt imaginari molieresc- queden bastant mal parats, a Nix tu, Simona és la humanitat sencera la que demostra la seva capacitat insadollable de fer mal
Aviat podreu veure les fotos de la trobada.
Comentaris
M'ha passat una cosa ben curiosa...
Molts i moltes de vosaltres no sabeu que tinc tres fills, dos de la meva actual parella i un d'una relació anterior...
Ahir, quan va arribar a casa, el meu home va trobar una guitarra que fins aquell moment no hi havia estat mai. Em va trucar i li vaig dir que possiblement l'havia deixat en Martí, el meu fill gran, perquè la deuria portar de casa del seu pare.
Quan vaig tornar de treballar en Biel i la Berta, els meus fills petits, en van dir:
- Mama, hi ha una sorpresa... Una guitarra!!!
- Vaja - vaig dir jo- de qui deu ser?
La seva contesta em va impressionar i em va portar de nou amb la Simona:
- Olora, olora... fa olor de Martí. És d'en Martí!!