Nix tu, Simona
Nix tu, Simona és una obra que em va arribar a les mans d’una manera una mica casual. Una alumna meva em va dir un dia que el seu xicot escrivia teatre i que li agradaria que jo llegís una obra seva premiada en un ajuntament del País Valencià. D’entrada, quan et fan aquest tipus de petició costa molt negar-s'hi perquè és ser malcarat però alhora fa mandra perquè la majoria de vegades saps que no t'interessarà gens el que et proposen llegir. Però va resultar que el text que vaig llegir, Tàbula brasa, tenia unes virtuts molt peculiars al costat d'un cert excés de ganes de dir coses. Llavors vam quedar amb l'Albert Pijuan un dia per dinar i li vaig demanar que m'enviés un text per publicar-lo. Al cap d'un cert temps em va enviar el monòleg de la Simona. Només llegir les primeres pàgines vaig comprendre que era un text per a mi, dels que a mi m'interpel•len per dur a escena, i així li ho vaig comunicar. Encara un temps després, quan ja ens coneixíem una mica més a partir d'algunes trobades, em va passar per llegir un llibre de poesia, Cosmogonia falòrnica, que havia guanyat el premi de poesia de Calvià (Mallorca). En llegir-lo vaig comprendre que allà no hi havia cap casualitat i que el monòleg de la Simona no era un experiment afortunat. L'Albert Pijuan és un home molt jove però, malgrat les poques obres publicades i estrenades, apunta a una brillant maduresa literària de la qual espero ser testimoni. No us deixeu intimidar per l'estrafolària ortografia de Nix tu, Simona i llanceu-vos a les aigües fondes del seu verb. No us en penedireu.
Albert Mestres
L'estrena de l'obra no serà a Barcelona, tal i com us havia dit, sinó a Esparreguera. Aquí hi podeu veure el cartell.
Comentaris
Al programa del Festival de Teatre Lola, on s'estrenarà "Nix tu, Simona", hi llegim aquesta descripció del text i de la interpretació de l'actriu protagonista.
"Albert Mestres, director de l’obra, defineix Nix tu, Simona
com un text extraordinari. Escrit per un escriptor molt
jove, està protagonitzat per una deficient mental que ens
narra els últims temps de la seva vida. Per afrontar-lo,
Aina Calpe du a terme una interpretació mesurada,
focalitzada en la seva cara i en la manipulació d’objectes.
Un treball interessantíssim que ens descobreix un nou autor
teatral, de la mà d’un director compromès i rigorós amb la
paraula i el text."
... a veure, després d'una primera lectura massa ràpida, perquè justament l'ortografia no m'ha intimidat sinó que m'ha enganxat i fet riure en moltes ocasions -i l'he trobat autèntica, original, real, emotiva, gens paternalista... brutal (si se'm permet...), el que m'ha enterbolit, impactat, ha estat "les aigües fondes del seu verb" com diu l'Albert... Res, que en faig una segona relectura a veure si he entès aquestes aigües fondes...