Francesca Laguarda Darna (Salt, 1955)
Biografia
Anys fa, que visc observant la vida, perquè sé que només la vida, fa tremolar les emocions tan siguin per copsar l'alegria, com el dolor. Jo, només sóc l'instrument que les escriu perquè (com deia ODYSSEAS ELYTIS), la mort no tingui l'última paraula.
Escric i també he escrit molt!! D'alguns d'aquests escrits hi ha hagut persones que al llegir-los, m'ho han agraït a través del que en diuen "premis", com un dia va ser a l'Alguer , a Mallorca, a Viladrau o a Sant Feliu de Guíxols...
Però el millor "premi" sempre serà, saber que algú que ens envolta... al llegir ni que sigui un petit vers, li ha fet sentir saber-se també com el que ha llegit. I potser sigui un anònim de per vida dins la meva vida, o potser no recordi ni el meu nom.... sinó només recordi (i aquesta seria la finalitat) un tipus d'emoció en les venes d'un poema.
Francesca Laguarda
El 2011 va guanyar amb l'obra Espongiaris la Rosa d'Or de Castellitx de poesia en l'apartat de poesia que entrega l'ajuntament d'Algaida, a Mallorca.
Més informació
Sergi Costa (Girona, 1975)
Biografia
Sergi Costa ha escrit alguns relats, una novel·la i varies peces teatrals, així com també guions de curtmetratges. Ha dirigit un curtmetratge amb guió propi. La seva principal producció de ficció es concentra en la dramatúrgia. Aquí es troben cinc obres que són representatives del seu teatre escrit. En gran part d'elles, els personatges són exposats a situacions força extremes, havent de reaccionar immediatament, sota l'amenaça d'equivocar-se plenament. En les seves obres els personatges són abocats a prendre decisions que els trastoquen l'ordre preestablert que imposa les normes de societat. Així es pot observar una tensió entre individu i societat, el dilema aparent entre la necessitat de fer el bé o sinó el mal per solucionar els problemes d'ordre moral que apareixen sovint. Tot gira des de la perspectiva de la ambigüitat moral.
Així també es pot observar el tema de la llibertat, el d'homes i dones incapaços d'anar més enllà de les seves passions. Amb tot, al final els personatges estan en vies de topar amb alguna mena d'esperança. En la misèria moral regnant sempre queda un company a qui acudir, a qui poder abraçar-se literalment i metafòricament. Així mateix en les seves obres apareixen situacions o accions on la cordura dels personatges queda compromesa. Cap personatge està mentalment sa, tots tenen coses ocultes a amagar. Es pot acusar al autor de crear accions que porten a judicis morals massa categòrics. O en la seva temptació d'erigir-se en jutge dels habitants del seu món fictici. No obstant, es comprèn que sigui així ja que els personatges tenen poc marge d'opció. O actuen o bé son condemnats a la no acció i a l'ostracisme. Malgrat tot, l'adversitat i infortuni hi ha alguns personatges que tot i estar marcats van triant la regeneració personal i social. En totes cinc obres l'autor desplega una visió pessimista dels homes i la societat en general, tot i que l'esperança es possible mentre l'home no perdi la seva lucidesa, i sàpiga refermar la seva identitat individual encara que les circumstancies li siguin adverses. És la idea romàntica que el individu és independent i autònom per assolir alguna mena de felicitat, de redempció. D'això tracta en gran part les cinc obres teatrals.
Més informació
Manuel Castaño i Viella (Girona, 1959)
Biografia
Realitza col·laboracions habitualment en mitjans de comunicació i en revistes culturals com per exemple: El País, El PuntAvui, El Periódico de Catalunya i Revista de Girona...
Ha estat galardonat amb els següents premis literaris: Vila de Sant Celoni-Jalpí i Julià de poesia de 1999 amb "Endurança", Mercè Bayona de poesia de 1990 amb "La suprema noblesa del món" i Amadeu Oller de poesia de 1979 amb "Notes de nit".
Més informació
Agustí Cabruja (Salt, 1909 - Mèxic. 1983)
Biografia
Juntament amb Iu Bohigas, fundà "El Poble de Salt", fou redactor de "L'Autonomista" de Girona, col·laborador de "La Humanitat", "La Campana de Gràcia" i altres publicacions de la premsa republicana i membre actiu d'Esquerra Republicana.
L'any 1936, va ser nomenat secretari del governador de Girona, càrrec que ocupà fins a la seva incorporació a l'exèrcit republicà, dins el marc de la Guerra Civil de 1936-39. El 1939, decideix marxar a França. Després de passar uns quants anys als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Argelers, el 1942 s'exilià definitivament a Mèxic on particià activament en la promoció i difusió de les activitats del Centre Republicaà i el Casal Català.
Com a escriptor, col·laborà en diversos periòdics i revistes i és autor de poesia, novel·la i biografies. El 24 de febrer de 1984, l'Ajuntament de Salt va posar el nom d'Agustí Cabruja a un carrer de la vila, en un acte d'homenatge presidit pel Molt Honorable Sr. Heribert Barrera i la Sra. Rosa Castillo, vídua de Cabruja.
Més informació
-
Atles literari de Salt: Cabruja, Agustí. Biblioteca Iu Bohigas de Salt.
-
Agustí Cabruja. Catàleg de les biblioteques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, Argus.
-
Agustí Cabruja : un saltenc a l'exili. A: La Farga : revista de Salt, núm. 53 (febr. 1984)
-
Corominas, Joan. Les Òlibes, d'Agustí Cabruja. A: La Farga : revista de Salt, núm. 202 (juny 2003)
-
Aragó i Masó, Narcís-Jordi. Cabruja, Agustí: Polítics i escriptors gironins durant la Segona República. A: Revista de Girona, 121 (1987) pàg. 11
-
Castillo, Rosas, Rosa. Comentario sobre la obra literaria del escritor catalán Agustí Cabruja i Auguet. A: El exilio literario español de 1939 : Actas del Primer Congreso Internacional (Bellaterra, 27 de noviembre- 1 de diciembre de 1995) (Vol. 2. pàg. 615-624). Gexel, 1998. Recuperat 31 gener 2009.
-
Nuevo declamador sin maestro ; prólogo y selección de A. Cabruja-Auguet. México D.F. : Olimpo, cop. 1962.
-
Poesías amorosas ; [prólogo: A. Cabruja-Auguet]. México D.F. : Olimpo, [1953]
-
Necrològica. Punt Diari, 24 de temebre de 1983, pàg. 6.
-
Oliveras, Josep Maria. Ha mort a Mèxic Agustí Cabruja, escriptor saltenc. Punt Diari, 12 d'octubre de 1983, pàg. 7.
-
Castells, Víctor. El traspàs d'Agustí Cabruja. Punt Diari, 16 de desembre de 1983, pàg. 6.
-
L'Ajuntament de Salt dóna un carrer a l'escriptor Agustí Cabruja. Punt Diari, 25 de febrer de 1984.
-
Agustí Cabruja, un recuerdo y un homenaje en Salt. Los sitios, 25 de febrer de 1984.
-
La vídua d'Agustí Cabruja entrevistada a Frec a Frec. Ràdio Salt, 29 de juliol de 2002.
-
M.P. La Fundació Pla rescata la memòria de cinc escriptors i periodistes gironins. Diari de Girona, 18 de juny de 2011
Bel Bosck (Salt, 1969)
Biografia
De jove va treballar a Ràdio Salt i a diaris locals i a l'edat de 25 va publicar el seu primer llibre: "Trucant a les portes del cel" (1995) que fou guardonat amb el Premi literari Just Manuel Casero de 1994. Després va treballar com a columnista al diari La Vanguardia i el 1996 publicà el segon llibre: "Polaroid".
Pel que fa a la seva formació, ha estudiat Filologia Hispànica i Disseny Gràfic.
Actualment treballa a l'Escola Creativa i a Beautiful Suitcases
Més informació
Jaume Bosquet (Salt, 1956)
Biografia
En Jaume és professor de llengua i literatura catalanes en un institut d'Olot. Ha publicat diversos llibres de poemes:
-
Diàlegs (1999). Premi Bernat Vidal i Tomàs 1999)
-
Les formes amb la calma (2003). Quaranta haikús que acompanyen quaranta fotografies de Xavier Vilagran.
-
L'altre (2004).
-
La mateixa història (2007). Premi Pollença de Poesia 2006.
-
Triacant (2009). Premi Jocs Florals de Barcelona 2009.
-
Basses i pluja (2016). Premi Manuel Rodríguez Martínez 2016.
Amb Miquel Àngel Llauger, ha traduït Antologia de Spoon River d’Edgar Lee Masters (Premi de la Crítica Serra d’Or de traducció poètica 2013).
Més informació
-
Jaume Bosquet premi Manuel Rodríguez Martínez 2016. Amics de Joan Valls, 15 de març de 2016.
-
Vázquez, Eva. El poema de les tres espines. El PuntAvui, 7 de juny de 2009.
-
Jaume Bosquet, premio Jocs Florals de poesía 2009. El País, 23 de maig de 2009.
-
Jaume Bosquet guanya els Jocs Florals de Poesia Barcelona 2009. Llibertat.cat, 22 de maig de 2009.
-
El poeta Jaume Bosquet, guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2009. Vilaweb, 22 de maig de 2009.
-
Bosquet presenta "La mateixa història". Diari de Girona, 19 de maig de 2007.
-
La mateixa història, Jaume Bosquet. Bloc de Rosa Vilanova. (Llibre complet)
-
Cinc poemes, Jaume Bosquet. Barcelona Review. Revista de poesia, lletres i cultura, 48, maig/juny, 2005.
-
Bosquet, Jaume. Poderosa Lectura. MallorcaWeb
-
Qui és qui. Índex d'autors: Bosquet, Jaume. Lletres catalanes.cat.
-
Jaume Bosquet al Catàleg de les biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, Argus.
Miquel Berga (Salt, 1952)
Biografia
Llicenciat i doctorat en Filologia Anglesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, Miquel Berga és professor de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra. Les seves principals línies de recerca són la valoració crítica de l’estat dels estudis de llengua i literatura anglesa a escala universitària i la literatura com a memòria cultural. Va ser degà de la Facultat d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra i comissari de l’exposició «Centelles. Les vides d’un fotògraf 1909-1985» (Palau de la Virreina, 2006).
És conegut pels seus treballs sobre George Orwell i altres escriptors anglesos que van participar en la guerra civil espanyola. Escriu una columna dominical per a les edicions del diari El Punt des del 1992 i és editor a Catalonia Today. Ha publicat diversos llibres como ara Entre la ploma i el fusell (Curial Edicions Catalanes S.A., 1981), No fer res i altres ocupacions (CCG Edicions, 2007) i més recentment el conte infantil La bruixa de Cadaqués (Cruïlla, 2013). Ha participat en els debats organitzats pel CCCB Visions de guerra (2008) i Passats presents (2006) i col·labora amb diversos mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals com ara la BBC (Anglaterra), la CBC (Canadà) i L´Avenç.
Més informació
Adrià Puntí (Salt, 1963)
Biografia
Nascut a Salt, el gironí Adrià Putí va iniciar-se en diferents grups fins fer-se un lloc al panorama del rock català amb els Umpah-pah. Amb ells grava un primer disc l'any 1991, "Raons de pes", al que segueix "Bamboo Avenue" (1992). Amb aquests dos discos al mercat els Umpah-pah es revelen com un grup amb una identitat pròpia i ben diferenciada de la resta de formacions enmarcades en aquell moviment, si bé, en el fons, aquesta diferenciació els venia donada per la personalitat singular de l'Adrià. La multinacional Ariola es fixa en ells i el 1994 editen al mateix temps un disc en català, "Bordell", i un altre en castellà, "Triquiñuelas al óleo". Dos anys després apareixeria un quart i últim disc en la vida del grup, "La columna de Simeón", també en castellà, i els Umpah-pah desapareixien. L'impacte del seu cantant, però, ja havia quallat en un ampli nombre de seguidors i l'Adrià Puntí començava la seva carrera comptant amb un públic fidel des del primer moment. Aquesta etapa actual de l'Adrià Puntí com a cantautor engega amb el disc "Pepalallarga i... (la Conxita de l'aiguardent) (1997), continua amb el celebrat "L'hora del pati" (1998) i fa ben poc ha donat a llum un tercer CD, "Maria", que dedica a les dones i amb el que fa un especial homenatge a la seva mare. Paralel·lament a la seva carrera en solitari, l'Adrià ha fet música per a obres de teatre i ha treballat ell mateix d'actor amb el grup El Talleret de Salt. El 1998 va acompanyar a la Maria del Mar Bonet en un parell de cançons en la seva presentació a Barnasants, que posteriorment van ser recollides en un mini-CD i aquest mateix 2002 ha participat en el disc "Flamingos" de l'Enrique Bumbury on l'excantant d'Héroes del Silencio hi interpreta "Sí", una de les seves cançons de l'època dels Umpah-pah. Després d'haver portat ja a un escenari una proposta entre musical i teatral, "Culpido", amb l'actriu Cristinia Servià, a l'estiu del 2001 ell i la periodista i actriu Txe Arana van estrenar aquest espectacle, "Cantaralejas", que avui porten a El Sielu. En la seva presentació es diu que "és un joc amb les paraules, un diàleg amb els instruments, una mirada senzilla de la realitat quotidiana, que ens permet reconèixer la veritable vida que portem. A través dels seus personatges s'analitzen les etapes, situacions i circumstàncies personals i professionals en les que es troba l'artista, com a eina de treball per dissipar l'avorriment de la seva pròpia existència i per indagar en els aspectes més amagats de la inconsciència col·lectiva". Caldrà veure-ho per saber de què es tracta.
Més informació
Josep Reverter Sucarrats (Tortellà, 1930 - Salt, 2010)
Biografia
Josep Reverter era un enamorat del jazz i va fer d'aquest gènere una part molt important de la seva existència. Va ser músic d'orquestra i va tocar els saxos tenor, alt i baríton, el clarinet i la flauta en diverses formacions musicals. De ben jove se l'anomenava "Boogie-Woogie" per la seva afició a la música jazz i perquè era un gran ballador.
Més informació
Lydia Torrejón (Girona, 1984)
Biografia
La cantant i compositora gironina i saltenca té arrels andaluses i extremenyes i el seu estil es mou entre el pop i la música espanyola, però des d'una perspectiva molt actual.
El seu professor de guitarra, Santi Fontclarà, va ser qui va descobrir el seu talent per cantar i qui la va animar també a enregistrar aquestes cançons a l'estudi de gravació que té a Sant Celoni.
La seva carrera musical va començar fent covers "a capella" a Youtube de temes de Pablo Alborán, Malú, Pastora Soler o el “A tu vera” de Lola Flores. Va ser el 2012 quan va grabar la seva primera maqueta "Contigo" i el 2014 presenta el seu segon disc-maquets "Mil batallas". El 2016 fitxa per la discogràfica PICAP i posa a la venta el disc "Mil batallas"
Alguns reconeixements a la seva trajectòria han estat: 3r premi del concrus "Eugenials" de cantants amateurs de Girona (2013), finalista de "Hit, la canción" (talent show de TVE) (2015), 2a posició del concurs "Fem2015" de la Bisbal d'Empordà (2015), semifinalista en el progama "Cazastars" de "Cazamariposas" (Telecinco i Divinity) (2015), 2n premi en el "Concurs de cançó de Salitja" (2015), telonera de la cantant Chenoa a l'Escenari Dial de Girona (2016).
Més informació
-
Lydia Torrejón. (Web oficial)
-
Lydia Torrejón. UniverSalt, 22 de març de 2013.
-
Lydia Torrejón enfonsa el teatre municipal de Salt. TotSalt, 30 d'abril de 2012.
-
Castillón, Xavier. A l'amor i el desamor. El PuntAvui, 25 d'abril de 2012.
-
La cantant i compositora saltenca Lydia Torrejón presenta el seu nou treball musical el pròxim dissabte al Teatre de Salt. TotSalt, 25 d'abril de 2012.
-
Castillón, Xavier. Una nova veu. El PuntAvui, 12 de maig de 2011.
