Viaje al centro de mi cerebro
Barcelona : Plaza & Janés, 2021 . 224 pàginesComentari:
Tanmateix, encara li queden a Eric una munió de records hilarants per fer d’aquest llibre una lectura igual d’addictiva -agraeix de nou l’ajut en la redacció del poeta i novel·lista Holden Centeno-: festivals, vida a la carretera, els concerts amb orquestra per les commemoracions d’"Una semana en el motor de un autobús", els neguits que li porta la aventura sònica amb els polèmics Fuerza Nueva amb els que desconstrueix i desnaturalitza des de l’himne d'Andalusia al de la legió, sense oblidar "Els segadors", o la que denomina com l’actuació, és important de la seva vida: fent de rei Melcior a la cavalcada de Granada sota la mirada crèdula i emocionada de la seva filla.
Resum:
Poc sabíem que, a més d’un dels millors bateries del planeta, Eric Jiménez, mític percusionista de KGB, Lagartija Nick i Los Planetas, seria a més el músic escriptor més divertit, entretingut i, quan toca, punyent en llengua castellana. Així ho va demostrar amb el brutal "Cuatro millones de golpes" i ho rebla amb aquesta continuació, esperonat en certa mesura per l’atur forçat que la pandèmia li ha provocat amb els seus grups, el bar que regenta i "Loca academia de bateria" que dirigeix. Potser els temes més commovedors i tràgics de la seva vida –la relació amb el pare absent, el seu primer matrimoni quan era adolescent- es van explicar al seu primer llibre.