Comentem Ocell roig, de Mary Oliver

Els membres del Club de lectura de Poesia comentaran l'obra Ocell roig, de Mary Oliver.

En aquesta ocasió el club anirà càrrec de Quim Vilar.

«En aquest recull de poemes Mary Oliver, com a tots els seus llibres, ens sorprèn amb l’observació acurada de la natura, amb la identificació gairebé mística amb el món natural, amb la gratitud davant del que se’ns ofereix a cada instant, però també amb la mirada trista i de vegades feroç cap a la degradació que pateix aquest planeta meravellós que ens acull, cap a tot allò que els humans estem fent amb ell i cap a les devastacions humanes que el poder perpetra a través de les guerres on el jo poètic fraternitza en un llenguatge despullat de qualsevol artifici amb els soldats.
Com a bona seguidora de Walt Whitman, des d’una perspectiva poètica neoromàntica, Mary Oliver aconsegueix decantar la balança cap a l’alegria de viure, de trobar vida i lliçons de vida en el mal i en el bé, en la foscor i en la claredat, en l’interior i en l’exterior, en la vida i en la mort. I aquestes lliçons de vida ens les transmet a nosaltres com a lectors.» (Del pròleg de Corina Oproae.)