El Arte de los ruidos

Comentari:

Uns anys després va afegir-ne més articles per elaborar aquest petit volum encara avui brogent i trepidant. Tot i compartir la menyspreable fascinació estètica per la guerra i l’armament pesant inherent a la majoris dels futuristes, aquest prim volum no ha perdut gens del seu vigor narratiu i estrident. Frisem per una traducció al català que estableixi acadèmicament la nomenclatura dels entonaremors inventats i fabricats per Russolo: udoladors, estrepitadors, crepitadors, fregadors, explotadors, clapotejadors, brunzadors baixos, xiuladors baixos? Tot aparell és poc per acabar amb l’hospital de sons anèmics que en paraules de Russolo representaven les orquestres convencionals.

Resum:

Sempre és benvinguda qualsevol reedició d’aquest revolucionari clàssic de la literatura musical del segle XX. Luigi Russolo va signar el manifest futurista musical el 1913 després d’assistir a una interpretació de la Música Futurista de Francesco Pratella Balla. En aquest escrit posa les bases de l’avantguarda acadèmica del segle XX que culminarà amb la música concreta i l’electrònica o per inversió a les exploracions del silenci en John Cage i d’altres.