Fulgor

Resum:

Fulgor ens parla de l’amor i d’un cor que corre com un llebrer. Amb l’empremta dels trobadors, de Barthes i Ficino, però també d’Hac Mor i de Carner, i amb el domini del llenguatge i del vers que caracteritzen la seva obra, l’autor construeix un fris apassionat que s’interroga al voltant de la figura de l’altre. Amb l’ús del vers fragmentat i de la prosa poètica, del lirisme i de les formes més clàssiques, Fulgor esclata al cervell i al pit.
Versos octosíl·labs, decasíl·labs, alexandrins, poemes en prosa, versos lliures… Lluís Calvo i Guardiola toca totes i cadascuna d’aquestes possibilitats mètriques i textuals, i més. Sempre ho fa amb un aire de novetat, amb un endimoniat ritme que mostra la seva perícia, però també les ganes de provar noves experiències damunt del paper. Per aquest motiu llegir-lo és una experiència estimulant.