Noms de fum

Resum:

Perquè… qui sap quina foscor, quins noms de fum, quants oblits arrossega la sang que ens corre per les venes. Davant de l’obscuritat, l’ésser-mare i la mare-poeta bateguen respirant en una mena de pressentiment d’ofec i lluiten per preservar la memòria de la seva petita i bonica filla de l’abisme de l’oblit. Aquest llibre és més que res l’acte d’amor d’una dona que va engendrar i alletar i estimar la seva filla. De fet només hi ha una mort empenyent tota la construcció del llibre. Una mort i. La mare protectora. La paraula protectora. La paraula de fum i pedra. La paraula com a matèria i vehicle. La paraula com a piràmide. El nom de la petita, aquest nom que ella repeteix perquè «El que no es pronuncia no existeix» (Del pròleg de Dolors Miquel)