Maria Glòria / No sempre al culpa és d'ella.

Comentari:

Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 1845-1919), escriptora i activista social, va ser, sense cap mena de dubte, la primera gran veu femenina de la narrativa catalana. Pionera en molts aspectes —no és gens casual que fos reverida per Víctor Català—, les seves obres descriuen de manera magistral la societat catalana del final del segle XIX i del principi del XX.

Resum:

Considerada la novel·la per antonomàsia de les cosidores, "Maria Glòria" retrata, per mitjà de l’experiència vital i amorosa de la protagonista, les duríssimes condicions laborals, la incertesa permanent i les greus dificultats de subsistència de les noies que, en el seu domicili, cosien per a altri al començament del segle XX. Però Barcelona era en aquells anys —igual que ara— una ciutat de nombrosos contrastos, i, al costat de les estretors de molta gent, hi havia també una gran profusió de luxe desmesurat, balafiament i disbauxa, que, com denuncia l’excepcional relat "No sempre la culpa és d’ella", entusiasmava alguns homes acomodats, encara que les seves esposes haguessin de dedicar-se a feines no gaire púdiques...