Amkul·lel, el nen ful

Comentari:

Amadou Hampâté Bâ va dedicar tota la seva existència a recollir les tradicions orals, conscient de la mutació de la seva cultura.
El lector que s’acosti a Amkul·lel, el nen ful es trobarà una obra rica i plural: d’una banda és un llibre de memòries barrejat amb apunts etnogràfics de la vida a la ribera del Níger, una crònica històrica sobre l’Àfrica a cavall dels segles xix i xx que té episodis de novel·la d’aventures, i, de l’altra, és un recull de literatura oral que va més enllà de l’anècdota per confegir un relat carregat de saviesa i humanisme. Amkul·lel, el nen ful també és una invitació al viatge i al descobriment de l’altre.

Resum:

«A l’Àfrica, quan un vell mor, una biblioteca es crema»
L’autor d’aquest frase, Amadaou Hampâté Bâ, és també el narrador d’aquest primer volum de memòries que recull els períodes d’infantesa i adolescència a Mali del jove ful quan era conegut pel seu sobrenom: Amkul·lel.
Un dels esperits més brillants de l’Àfrica negra explica aquí, en una llengua saborosa, senzilla, poètica i alhora plena d’humor, la seva formació tradicional —en una família de l’aristocràcia ful que ha marcat la història del seu país—, l’alcorànica —religió que va abraçar el seu pare— i també la que va rebre de l’escola francesa —implantada a les colònies per formar els futurs funcionaris i intel·lectuals.