Una carta molt llarga

Comentari:

A través de la narració no només se’ns mostra aquest període de recolliment, com marca la tradició, sinó també el passat. Un ahir evocat a base de petites dosis de records que van configurant la vida de la protagonista i autora de la carta, la Ramatoulaye, i on descobrim la decepció que va patir en saber-se enganyada pel marit, la poligàmia, la felicitat dels seus anys d’estudiant, l’esperança per canviar el país, l’absència dels drets de la dona... I entremig el tema constant que ens acompanyarà al llarg de tota la lectura: el dubte i la lluita interna entre l’obediència als costums, a la tradició, o la rebel·lia a aquests designis que et són imposats.

Resum:

Aquesta novel·la breu, escrita en gènere epistolar (d’aquí el seu títol: Una carta molt llarga), esdevé ja en virtut d’aquesta opció d’estil narratiu un clar plantejament del que trobarem. Perquè el gènere epistolar pertany sobretot a la tradició occidental i, més concretament, a la francesa del segle XVIII. L’autora, la Mariama Bâ, és la primera dona senegalesa que l’utilitza. Però més que una carta ho fa com un simulacre de diari personal. Un diari que durarà quatre mesos i deu dies, el temps de dol musulmà.
El relat, escrit en primera persona per la Ramatoulaye, és dirigit a una amiga d’aquesta, l’Aïssatou. En ell se’ns detalla aquest dol que ha de fer la Ramatoulaye per la recent mort del seu marit.