Una Rosa de color blau turquesa

Resum:

Just quan entrava a l’adolescència el meu món es va trencar. Els records d’aquella època m’han arribat fragmentats i esgrogueïts pel pas dels anys, però les sensacions experimentades les tinc ben interioritzades al meu subconscient. La sensació d’ofec, de claustrofòbia, d’impotència, de desempar, però sobretot la de pèrdua. Aquella era la més terrible i punyent perquè no era per la pèrdua del pare, sinó per la meva pròpia pèrdua, per tot allò que havia quedat enrere sense que jo ho hagués buscat ni hagués pogut evitar-ho.