Música i inspiració

Comentari:

El resultat és un inavaluable testimoniatge sobre la inspiració divina i profana -trànsits espirituals o serendipitats que engeguen l’espurna d’obres immortals- i el procés de creació de cims com la primera simfonia de Brahms, "Salomé" d’Strauss, la "Tosca" de Puccini, "Hansel i Gretel" de Humperdinck, el "Concert per a violí en sol menor" de Bruch o el "Peer Gynt" de Grieg. Sis clàssics, mentre dura la lectura d’aquest imprescindible volum, més vius que mai.

Resum:

"Us he de demanar la vostra solemne paraula d’honor que el que heu sentit avui aquí no ho publicareu abans de cinquanta anys de la meva mort", li etziba Brahms al violinista i estudiós Arthur M. Abell en acabar la seva conversa. Els motius no són en absolut per com d’escandaloses hagin pogut ser les seves confessions, si no perquè el compositor pensava que 50 anys era el temps necessari perquè és pogués apreciar com cal una obra tan avançada com la seva. Aquesta anècdota ve retardar mig segle la publicació d’aquestes veritablement antològiques xerrades amb pes pesants de la música clàssica com Richard Strauss, Puccini, Humperdinck, Max Bruch i Edvard Grieg i per descomptat el mateix Brahms, les opinions del qual ocupen gairebé la meitat del llibre.