Lluny vol dir mai més

Resum:

Un debut explosiu i lluminós que uneix el dolor de la pèrdua amb l’humor més agosarat. El monstre sota el llit assevera que li té feredat. L’amic fins ara fa un any assevera que, fins ara fa un any, eren amics i eren tres. El gat assevera que l’espècie humana és execrable, marrameu, però que, potser, aquest humà en particular és diferent. La portera, el venedor de cerveses, el teleoperador, l’el·lipsi temporal, el cap de porc senglar, el foll de les fulles, el senyal de STOP, la tardor...