I van passar tants anys

Resum:

Quan la Caterina coneix el Gustau hi balla, hi passeja i hi festeja com es feia abans. Ell, procedent d’Alacant, treballa desbrossant boscos a la Bosqueta. A mesura que avança la narració, la narradora es va referint als aiguats que ho van destrossar tot i que «es va endur fins i tot les caixes de morts del cementiri, que flotaven i feien un soroll apagat com l’aigua en una cova». Un cop casats, Gustau es torna tossut i agressiu, i la Caterina també es veurà remolcada per unes experiències fosques que ni ella mateixa intuïa. El Gustau, que recorda el Quimet de La plaça del Diamant, pateix una psicopatia molt pròpia d’alguns homes d’aquells anys de falsa transició.