Quan els peus són les teves ales

Resum:

«Per què ballo? Sovint m’han fet aquesta pregunta. I no sé trobar-hi una resposta concreta. Des de ben petit que m’agradava ballar. Em transportava a un estat de plenitud. De felicitat absoluta. I aquests sentiments han crescut a mesura que he anat aprenent a ballar i a expressar-me a través de la dansa. Les cames se’m transformen en una mena d’ales que em permeten volar. Sí, seria això. Un ocell que vola, lliure, sense fronteres, per damunt de l’escenari». Un nen. Un somni. Un talent innat. El Guillem Cabrera balla des dels dos anys. A tota hora i a tot arreu. El seu entusiasme va convèncer els seus pares de fer-li un regal molt especial: inscriure’l a les proves d’accés de l’escola de dansa més prestigiosa del món: la Royal Ballet School de Londres. I, d’una manera inesperada, amb només onze anys el Guillem va ser un dels dotze nens escollits, d’entre més de cinc-cents d’arreu del món.