La matinada del 5 d'agost de 1939 van ser afusellades tretze dones joves republicanes al cementiri de l'Almudena de Madrid, les quals es van conèixer posteriorment com "Les Tretze Roses".
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va enfrontar els habitants d'Espanya i diverses potències estrangeres dividits en els bàndols republicans i nacionals. Madrid va ser l'última ciutat a caure. Al finalitzar la Guerra, Francisco Franco va imposar una dictadura autoritària que no va finalitzar fins a la seva mort, el 1975.
Després de la fi de la guerra, l'1 d'abril de 1939, les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), organització juvenil d'esquerres republicana, van voler organitzar-se clandestinament a Madrid per rebutjar l'ocupació de la ciutat. Les persones que lideraven l'acció van ser descobertes i empresonades i es va buscar persones vinculades amb l'organització per a reprimir-les. Entre elles hi havia aquestes tretze joves, d'entre 18 i 29 anys, les quals van ser detingudes i torturades abans de ser empresonades a Las Ventas de Madrid, on en aquell moment hi havia moltes més recluses de les que les instal·lacions permetien.
Després de l'assassinat del comandant Isaac Gabaldón, alt càrrec franquista, el 27 de juliol de 1939, el règim desconeixia l'autoria de l'acte i va decidir castigar persones de grups contraris al règim. El 3 d'agost del mateix any, el Consell Permanent de Guerra va sentenciar a mort 56 persones per adhesió a la rebel·lió, entre elles hi havia 43 homes, coneguts com Els 43 Clavells i 13 dones, Les Tretze Roses. Aquestes dones van ser triades a l'atzar entre les recluses que es trobaven a la presó de Las Ventas.
La història d'aquestes dones ha inspirat cineastes i escriptors. 50 anys després de la mort de Francisco Franco, ens ha semblat interessant recordar aquestes dones i moltes altres que van patir el franquisme per no oblidar mai totes aquestes dones i la memòria històrica col·lectiva.
