Memorias de Adriano, de Marguerite Yourcenar

Els membres del Club de narrativa de la Biblioteca Joan Vinyoli comenten Memorias de Adriano, de Marguerite Yourcenar.

El club de narrativa és conduït per David de la Rosa.

Escrita entre desembre del 1948 i desembre del 1950, en un principi fou editada per entregues a la revista francesa La Table Ronde. Al número de juliol, el 43, se n'hi publicà la primera part (Animula vagula blandula) a les pàgines 71-84; Varius multiplex multiformis sortí al número 44, corresponent al mes d'agost, i a les pàgines 94-118, i la tercera entrega, Tellus stabilita, fou publicada el mes següent, al número 45 i a les pàgines 36-59; en tots els casos amb la signatura M.A. Atesa la bona acollida que rebé l'edició per entregues, la novel·la completa fou publicada també a França per l'editorial Plon, i es posà a la venda el 5 de desembre del 1951.
Yourcenar va pensar per primera vegada en la idea del llibre entre 1924 i 1929. Després va treballar en diversos esborranys de manera intermitent entre 1934 i 1937. La idea d'escriure el llibre des del punt de vista d'un Adrià moribund se li va ocórrer després de llegir una frase en un esborrany de 1937 que afirmava: "Començo a discernir el perfil de la meva mort".
No va reprendre el treball en el llibre de debò fins al desembre de 1948, ja que vivia entre Hartford, Connecticut i Nova York. Afirma que si bé va basar el seu relat d'Adrià en les dues fonts més principals, Historia Augusta i Historia Romana de Cassi Dió, el seu objectiu era reinterpretar el passat però també esforçar-se per l'autenticitat històrica.