Pero hermoso

Comentari:

Per a molts, "Pero hermoso" és el millor llibre que s’ha escrit mai sobre el jazz. «Les bones fotografies han d’escoltar-se a més de ser mirades; com millor és la foto, més hi ha per escoltar.» Partint d’aquesta afirmació que fa al pròleg, Dyer comença a escriure sobre les vides de Lester Young, Monk, Ben Webster, Mingus, Chet Baker, Art Pepper, Ellington i Harry Carney amb una prosa poètica encisadora, i es documenta amb diverses biografies i, sobretot, instantànies fotogràfiques que reprodueixen moments i situacions viscuts per aquests intèrprets. Imatge, literatura, música i històries sovint tràgiques o melancòliques es donen la mà en aquesta obra.