Deu noms abstracte i una bicicleta

Resum:

Una illa que és horitzó o refugi dels desitjos que no volem confessar, de la resignació a què ens aboquem quan no veiem una altra eixida, del camí incert de la mar que albirem des de la nostra vora.
Una casa antiga que en algun moment vam abandonar per sempre, solsida com les paraules venudes en xicotets paquets. Una vara de comandament que vam guardar tota la vida com a símbol de la derrota, al caliu d’una llar sense foc, o potser d’una antiga amistat que ens en rescabala de sobte.
I, per últim, la bicicleta, que roda amb les cançons que ens han construït, d’una banda a l’altra de la muntanya, que potser és horitzó, o és refugi.