Cròniques de Trístia

Resum:

“En aquella època ara ja tan reculada i en una ciutat petita i trista, la realitat era bàsicament monocroma. Des dels vestits de la gent fins als colors de les façanes, tot era més aviat gris i fins i tot a la naturalesa li costava ensenyar els colors.” L’època és la posterior al 1939, i la ciutat petita i trista, on el lector entreveurà Girona, podria ser qualsevol ciutat catalana d’aquell temps. És un ciutat que ha perdut la Guerra Civil, i que ha vist com els franquistes afusellaven un dels seus més il·lustres homes de lletres. I és a partir d’aquesta realitat que el narrador ens proposa un recorregut, entreteixit pels records familiars, per un temps vençut i per un país sotmès. I