Petjades de pedra : a peu pels camins de l'Himàlia

Resum:

«El caminar, després de tants dies, s’havia convertit en hipnòtic i gratificant. Agafaves un ritme al matí i podies passar-te hores buidant el cap de pensaments inútils. Només la natura i tu. Involuntàriament, feies examen de la vida que havies viscut i de la que volies viure. De frustracions i projectes. De viatges pendents i decisions per prendre. I aquest era —és— el veritable regal ocult d’una caminada de llarga distància per unes terres salvatges: estar amb un mateix tot i viatjant acompanyat. Tenir temps per a la reflexió, un exercici imprescindible que en la bogeria de la velocitat quotidiana no practiquem més que amb comptagotes.»