Variació i norma en la llengua catalana

Resum:

El contingut del llibre gira entorn de la variació i l'acces de variants dialectals a la norma. S'introdueix amb una caracterització del català medieval afaiçonat per factors interns, socials, historics i geogràfics, amb sovintejats contactes amb l'occità, particularment intensos en el rossellones; es mostra com el venatge amb l'aragones ha provocat, des dels primers segles de la colonització, algunes interferencies en el valencià. S'analitza, despres, la contribució a la lexicografia d'autors com Joan Esteve, Onofre Pou, Antoni Font, Pere Torra, Joan Lacavalleria i Carles Ros (segles XV-XVIII), precisant-ne les fonts respectives i el grau de fidelitat a l'àrea dialectal propia de cada autor, una actitud que mes tard es repetirà en l'obra restauradora de Fabra i els seus continuadors amb un impuls participatiu del model lingüístic.