El 2017 la Generalitat de Catalunya va instituir el 5 de febrer com el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, data en què es commemora que els màxims representants de les institucions republicanes --el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; el president del Govern Basc, José Antonio de Aguirre; el president de la República espanyola, Manuel Azaña, el president de les Corts espanyoles, Diego Martínez Barrio--, van fugir de l’ofensiva franquista pel coll de Lli (la Vajol), camí de les Illes, juntament amb centenars de civils, com el poeta Pere Quart o l’escriptora Mercè Rodoreda, i militars, la major part dels quals no van tornar mai més a casa seva.
D’altra banda, per la Jonquera i el Pertús hi van passar 220.000 persones en el camí a l’exili, quasi la meitat de totes les persones refugiades. De fet, la majoria de fotografies que testimonien aquest èxode es van prendre en aquest punt. A la Jonquera, a més, s’ubica el principal espai de memòria dedicat a l’exili republicà: el Museu Memorial de l’Exili (MUME).
Aquesta commemoració és molt significativa en la història recent, i de gran actualitat. Alhora, es pot considerar una data vinculada a la generació de consciència crítica i sensibilitat humanitària, atès que els exilis i els desplaçaments forçosos de població són una de les problemàtiques que més reptes suposen en el panorama mundial.
(Font: Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, Generalitat de Catalunya)
El 5 de maig de 2017, data commemorativa del 72è aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen, es va inaugurar una escultura de Tania Font, artista local, al cementiri de Sant Joan de Palamós, en homenatge als palamosins deportats als camps de concentració nazis. S'ha escollit una imatge de l'obra per acompanyar aquesta guia de lectura.
(Foto: M.Puig. Col. Imatges Ajuntament. Servei d’Arxiu Municipal de Palamós)
Es calcula que dels més de 9.000 espanyols deportats als camps de concentració nazis només van aconseguir sobreviure uns 2.000, la majoria dels quals no van tornar al país. Entre el gruix d'aquests deportats hi havia un nombre elevat de catalans. La majoria moriren per les condicions duríssimes i extremes de vida als camps, en caure exhausts pels treballs forçats, afectats per malalties epidèmiques o bé torturats i assassinats a mans de la barbàrie nazi.
