Vull fer-te algunes preguntes

Resum:

Makkai planteja que un thriller d’assassinat de campus ja no es pot escriure sense girar-ho tot com un mitjó: no es tracta de posar la lupa sobre els detalls escabrosos del crim, ni d’activar cap mecanisme que faciliti l’empatia amb l’assassí. Tot al contrari: cal posar al centre la víctima i el seu patiment i esbrinar quines estructures polítiques, socials i familiars van provocar que es convertís en víctima. Cal fer moltes preguntes, i a molta més gent de la que ens pensem. I això és el que fa la protagonista de la novel·la, una podcaster d’èxit que és professora convidada a l’escola on havia cursat la secundària, vint anys després que morís una companya seva d’habitació: una mena d’examen de consciència que vol posar les coses a lloc, inclosa la pròpia actitud dels companys i companyes de la noia: ¿segur que van fer tot el que podien fer per ajudar-la? ¿No tindrien moltes més eines ara per defensar-la de professors amb la mà llarga o de nòvios possessius?