Licaó : apologia del desig ; seguit de Tàntal

Resum:

A través de la mirada del jove Licaó, atractiu deixeble de Sòcrates elegit pel filòsof atenès perquè l'acompanyi en les seves últimes hores, el dramaturg Dimitris Dimitriadis erigeix una torrencial apologia del desig d'oferir-se a l'altre, capaç de transformar de soca-rel la nostra existència ètica i política. Un text d'un encís trasbalsador en què es condensen amb delicada senzillesa les grans turbulències que bateguen sota les nostres rutines més o menys acomodades al mercadeig d'emocions i als afanys de lucre, perdurablement inscrites en insatisfaccions sovint estèrils. Tàntal. Breu però intens monòleg sobre la tensió entre presència i virtualitat a partir del mite grec, escrit en un moment en què les residències geriàtriques encara estaven tancades i barrades al món exterior, mentre la gent moria als hospitals sovint amb l'única companyia d'una pantalla a través de la qual s'acomiadava del seu entorn més proper.