Firmament obert

Resum:

No és casual que Firmament obert comenci amb la citació de l'epitafi de Rainer Maria Rilke, els versos del qual m'han travessat com aus invisibles que em fereixen de tanta bellesa que resta intacta després del vol. L'absència és l'abisme a què m'enfronto sense por ni esperança, sols amb l'emoció de qui observa amb els ulls nous d'un infant la transparència de cada ala de cel que passa, una vegada i una altra, despullant cels nous que s'obren a l'infinit del poema, l'anhel, la flor de Novalis i un foc primigeni que se'ns fa present des del primer poema. Des d'una visió del món panteista, la pèrdua i la mancança formen part del cicle existencial que mai no es tanca ja que ens cal morir perquè la vida continuï. És així que tot reneix a través de la paraula creadora i performativa i que el fill no nascut i la mare inexistent es reencarnen en el cel i el mar de l'escriptura.