Platja Fonda

Resum:

Tot comença amb la pèrdua inesperada de la mare i amb una mirada entelada que a penes pot distingir encara somni i realitat. Hi ha llocs estimats que acullen un cos que es mou de manera automàtica, com Platja Fonda (Begur), un paisatge agrest ran de mar d’arena gruixuda i fosca que es clava a les plantes dels peus. I, pertot, l’absència i una escriptura que s’hi adiu amb l’alè trencadís de la pèrdua. El fil umbilical és ara «la corba infinita dels vincles» que uneix els fragments i transcendeix el dolor i l’absència.