Amb aquestes mans

Resum:

Si per Novalis el crític és un autor ampliat, ja que posa el seu talent creatiu al servei de la lectura de les obres, per Meschonnic el crític fa parlar l'adversari i hi discuteix, sense deixar d'argumentar. Contra el manteniment de l'ordre. Ja que és sempre un ordre interessat. I sense perdre mai de vista l'acte ètic que és tot acte creatiu. La polèmica, en canvi, sempre voldrà fer callar, sempre voldrà fer confondre. L'objectiu que té entre cella i cella és la desinformació. Un ajustament de comptes, al capdavall. Per mantenir les coses al seu lloc. Què és el que vol el poder. Seguir manant. En aquest llibre -un aplec heteròclit de textos al voltant del sentit de les obres i de la relació que hi manetenen els seus autors- hi trobarem aquests dos aspectes de la crítica.