La Pell quan plou

Resum:

La poesia de Damià Huguet, expansiva, íntima, nostrada. Estam parlant d'una obra amb gran poder textual, a partir de la passió per la pintura i d'elements visuals propis del cinema, com l’ús del contraplà o zooms. Podem parlar potser d'escriptura cinematitzada. En la descripció del paisatge que també és icònic, mitificador i de tocar amb les pròpies mans la quotidianitat de la pagesia. És també ràbia, un prec per respirar, per subsistir, la rebel·lió passada per l'erotisme, l'esperma i la llavor que fecunda la terra.