Starlust

Comentari:

Starlust –joc de paraules entre Stardust, de Bowie i luxúria, és un impressionant aplec de confessions dels desitjos i fantasies més profunds de diverses fans i groupies des de la pubertat fins a mares amb fills. "Amo david Bowie (...) He pensat a matar-lo. Sí. I puc entendre al noi que va matar Lennon (...) o a Charlie Manson", explica una altra. Relats de trobades sexuals reals o fantasies sadomasoquistes amb les estrelles dels moments (el llibre es va publicar als anys 80), històries tendres, tristes o esgarrifoses, aquest llibre de Fred Vermorel, coautor de "Dios salve a los Sex pistols" –una altra obra imprescindible publicada per Contra que no ressenyem aquí per falta d’espai-, conté un pròleg de Pete Townshend (The Who) i està traduït pel músic Ibon Errazkin (Le Mans, Single).

Resum:

"El meu home i jo ara vivim com si fóssim germans. El motiu (tot i que ja sé que semblarà una bestiesa) és que no em sento neta si estic amb un home que no sigui Barry [Manilow]. Si no puc tenir relacions sexuals amb ell prefereixo abstenir-m'hi. (...) El meu home ho entén (...). Algun cop m’ha dit: <>, però sap ben bé fins a quin punt amo en Barry, i sap que si em pressiona molt marxaré a viure a casa d’alguna amiga". Aquesta és una d’entre les moltes cites que podríem extreure d’un dels llibres més singulars de tota la sociologia del segle XX.