Tríptic de la terra

Resum:

Quan Mercè Ibarz, l’any 1993, va publicar La terra retirada va obrir un camí que no ha deixat de donar fruits per a la narrativa en català. «Crònica autobiogràfica i d’un país», en paraules de Joan Triadú, «testimoni impagable», Ibarz hi evocava els canvis socials, econòmics i paisatgístics que la gestió de les terres de cultiu pot suposar en un territori: en aquest cas, el seu poble natal, Saidí, a la Franja. Al cap de dos anys va escriure’n la versió novel·lada, La palmera de blat, protagonitzada per una jove periodista que torna al poble per assistir al funeral del seu avi centenari. Ara, reprèn el fil a Labor inacabada per donar forma a aquest Tríptic de la terra. Altre cop en el registre de la crònica en primera persona, amb fragments d’assaig fotogràfic, Ibarz constata fins a quin punt les històries comencen a contar-se soles i amb els anys es descobreix que no s’acaben mai.