Apàtrida

Resum:

«Les reflexions literàries que ens fa Joan Gasull són fruit del busseig pels sentiments d’identitat –pàtria, família, societat... –del jove saharaui que ha pogut observar de prop mentre transita cap a la plena joventut. Són meditacions perfectament universals malgrat que s’inspiren en el cas concret d’una persona desplaçada del seu entorn –avui dia un fet tan corrent i a vegades tan dramàtic. Meditacions a les quals invita als qui no han hagut de passar pel tràngol de plantejar-se com avançar entre crisis d’identitat i contradiccions mentre intenten trobar-se: qui són, quina pàtria o quina família tenen, fins a quin punt l’entorn amical i social els ha configurat». (del pròleg de Joan Ferrerós)