Montse Maestre Casadesús

 

Montse Maestre Casadesús (Ripoll, 1980) actualment és mestra d’alfabetització en una escola de persones adultes, dinamitzadora de diversos clubs de lectura infantils i juvenils i professora del grau d’educació social.

Apassionada a dir la poesia en veu alta, és membre dels grups Revers i Carrer de la Poesia, 14.

"Pell morta" és el primer poemari que publica. També cultiva la novel·la i la poesia infantil.

[Fotografia de Marta Barceló]

1. Faig aquesta feina perquè...

La necessito. Necessito plasmar sobre paper el que em volta pel cap, per tot el cos. Desfer-me d’idees, de personatges, de pensaments, d’imatges que he vist o que m’imagino. Desempallegar-me de les metàfores que creo gairebé sense adonar-me’n. Escric per una qüestió de supervivència, però també pel gust mateix d’escriure, perquè és un plaer i és un repte enorme fer-ho “bé”.

2. L'adjectiu que millor defineix la meva obra és...

Revulsiva. 

3. El primer record que tinc d'una biblioteca és...

La biblioteca del meu poble. Hi havia la sala infantil, però no m’agradava gaire. M’agradava més asseure’m a les cadires amb reposabraços de la sala “dels grans”, i notar com em queien els peus per la gravetat sense tocar a terra. I aquella olor com de segles. Només ens hi deixaven estar si havíem de fer “deures”, així que agafava un volum de l’Enciclopèdia Catalana, l’obria per un punt qualsevol i feia veure que copiava una entrada (de vegades ho feia de veritat).

4. Penso que les biblioteques són...

Un santuari de pau, amb un munt d’història i d’històries surant a l’aire.

5. Un llibre que m'ha marcat ha estat...

N’hi hauria diversos, però faré referència a una novel·la publicada recentment, perquè no se m’esborra de la memòria ni de la pell: "Hamnet", de la Maggie O’Farrell.

6. Llegir és recomanable per...

Dedicar-te un temps a tu i només a tu.

7. La pregunta que m'hauria agradat que em féssiu...

Què estàs llegint? Miro de combinar poesia, novel·la, assaig, literatura infantil i juvenil. Diverses lectures alhora. Ara mateix, llegeixo: "Les dones i els dies", de Gabriel Ferrater (poesia); "La utilitat de l’inútil. Manifest", de Nuccio Ordine (assaig) i "La Victòria somia" de Timmothée de Fombelle (literatura infantil). No puc viure sense aquesta diversitat. M’agraden tantes coses!

Data de l'entrevista: 30 d'octubre de 2022