Si tothom llegís en solitari, si no s'haguessin inventat aquestes festes mensuals que es diuen clubs de lectura, la societat es perdria allò que Montserrat Roig anomenava el vici compartit de llegir.

Si la Montse Castaño hagués escrit La dolça Caterina fa vint anys, posem per cas, la novel·la funcionaria igual i seria tan bona com ara. Però ens hauríem perdut una part essencial: no haguéssim tingut l'oportunitat de fer un debat conjunt, sentir la veu meravellosa de l'autora recitant fragments commovedors o explicant la seva gestació. I tampoc existirien grups de friquis passejant per l'Escala amb un dossier a la mà, aprofundint pas a pas, pàgina a pàgina, personatge a personatge sobre el terreny on l'acció es desenvolupa. 

Deixem estar el condicional. Som al segle XXI i la lectura no decau, sinó que es reforça. L'any 2015, Castaño publica la seva primera novel·la en una prestigiosa editorial empordanesa i ja va per la tercera edició. Tres anys de clubs de lectura, compartint emocions i aprenentages. Y seguimos para bingo, que diuen els castellans.

El mes passat, sense anar gaire lluny, van convidar-la a la biblioteca de Llagostera i avui a les 20 h estarà a la de Maçanet de la Selva.

Així ho expliquen les companyes de la Biblioteca Julià Cutiller:

XERRADA LITERÀRIA A LA BIBLIOTECA

El dijous 22 de març visitava la nostra biblioteca l’escriptora Montse Castaño, per parlar-nos de la novel·la que aquest mes havíem llegit els membres dels dos clubs de lectura: La dolça Caterina, en un acte subvencionat pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, al qual van assistir unes 20 persones.
L’obra abasta una nissaga familiar que té el seu origen a Les Guilleries, però que s’estableix a Torroella de Montgrí a començaments del segle XX. Amb el temps, la família ha de marxar del poble i acaba instal·lant-se en una masia situada vora el cingle, a la Punta dels Cinc Sous, a L’Escala.
La malastrugança regeix la vida d’uns personatges femenins que porten la desgràcia a aquells que gosen estimar-los. L’última de la nissaga, la dolça Caterina, acabarà descobrint en la vida dels seus avantpassats aspectes insospitats de la seva pròpia existència.
L’espai es converteix gairebé en un ésser literari, amb molta força narrativa, tal i com va explicar l’autora en la seva xerrada. L’argument, basat en fets quotidians, sembla l’excusa per fer unes descripcions ambientals molt vívides de paratges magnífics, així com per precisar moments històrics i unes formes de vida : la vida a pagès, la subsistència dels pescadors… que avui ens comencen a semblar ja molt llunyanes.
La Montse Castaño, una autora plena de dinamisme i entusiasme, confessava que la creació de La dolça Caterina va omplir la seva vida, però que en acabar-la se sentia exhausta i que mai hauria imaginat que actualmente ja se n’estigui preparant una tercera edició.
La Montse va parlar de temes molt diversos: la gènesi de l’obra, la creació dels personatges, la publicació, la rebuda, d’una manera molt amena i propera.
Relacionada amb la lectura d’aquesta novel·la, la biblioteca havia preparat conjuntamente amb l’autora una sortida literària per visitar els espais de l’obra. El mal temps va fer que haguéssim d’ajornar una visita que de ben segur programarem próximamente i en la que tindrem el privilegi de gaudir de la mateixa Montse Castaño com a guia literària.

Per moltes edicions, moltes lectures i rutes!

La referència sencera de la primera edició:

La Dolça Caterina : l'última de les Malastruga / Montse Castaño
Figueres : Cal·lígraf, 2015
424 p.
Col·lecció Narrativa ; 15