« Tornar a la web de la Biblioteca Ramon Bordas i Estragués

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Un gran compositor

El Mestre Blanch fou un compositor prolífic. De ben jove, mentre encara formava part de la cobla-orquestra Els Rossinyols, ja va començar a destacar com a compositor. La primera sardana que escrigué fou Cercant l’amor, que data del 1908, quan tenia 19 anys.


[1] Cercant l’amor. 1908. Fons Escola Municipal de Música Antoni Agramont. Col·lecció Pere Cortada.

De la seva àmplia faceta com a músic cal destacar, especialment, la seva tasca com a sardanista. Escrigué més de dues-centes sardanes, moltes de les quals li donaren una gran popularitat dins el món sardanístic, com per exemple La noia matinera, La molinera i el músic, Flor ciutadana i El que veié la lluna.

   

[2] Partitures de La noia matinera, La molinera i el músic, Flor ciutadana. Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries.

[3] Partitura del Que veié la lluna. Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània.


[4] Oferta de peces de Josep Blanch Reynalt temporada 1923-.24. Fons Rafael Blanch Via.

Josep Blanch editava fullets de les sardanes que anava component per tal de fer-ne difusió. En aquests, es detalla el preu de cada peça.

[5] Programa de sardanes de Josep Blanch. 1911. Fons Rafael Blanch Via.

[6] Publicitat de sardanes de Josep Blanch de l'any 1923. Inclou el preu de veda de les peces musicals. Fons Rafael Blanch Via.

 

[7]   Publicitat de sardanes de Josep Blanch de l'any 1925. En el fullet es fa difusió també de dues sardanes de Pau Guanter, "El Rossinyol", que fou el seu mestre. Fons Rafael Blanch Via.

[8] Publicitat de sardanes del mestre Morera i del mestre Blanch. 1926. Blanch feia dedicatòries en algunes de les seves peces. Fons Rafael Blanch Via.

[9]  Publicitat de sardanes d’Enric Morera i Josep Blanch. 1935. Fons Rafael Blanch Via.

Les seves composicions sardanístiques eren molt preuades. Això es reflecteix, per exemple, en aquesta carta de la Comissió de l'Aplec de la Sardana, en la qual li sol·liciten la seva col·laboració per estrenar una de les seves peces durant la celebració de l'Aplec de l'any 1920.

[10] Carta de l'Aplec de la Sardana. 1920. Fons Rafael Blanch Via.

La seva música reflectia la cultura popular del territori, amb especial èmfasi a l’Empordà. Molts títols de les seves composicions ens mostren aquest fet: Empordanesa, Mediterrània, Sant Pere de Rodes, Aquelles Nyacres etc.

  
[11] Empordanesa. 1923. Fons Rafael Blanch Via.

[12] Mediterrània. Fons Escola Municipal de Música Antoni Agramont. Col·lecció Pere Cortada.

El mestre Blanch va adaptar el ballet popular català que porta per títol Aquelles Nyacres!. Tal com s'explica en aquest escrit, decideix fer-ne un arranjament en forma de sardana, atès que cada vegada que presenciava l'espectacle Les Nyacres, se li despertava una forta emoció.

  

[13] Escrit de Josep Blanch sobre la sardana Aquelles Nyacres. Fons Rafael Blanch Via.

[14] Aquelles Nyacres.1951. Fons Escola Municipal de Música Antoni Agramont. Col·lecció Pere Cortada.

Algunes de les seves sardanes es van editar:

[15] Sardanes La Lola i la Simpàtica. 1944. Fons Escola Municipal de Música Antoni Agramont. Col·lecció Pere Cortada.

[16] Sardana La Sal de ma terra. 1946. Fons Escola Municipal de Música Antoni Agramon. Col·lecció Pere Cortada.

Tot i així, no només va composar sardanes. L’obra de Blanch també recull un seguit de ballables que esqueien a la moda del moment: valsos, polques, pasdobles, masurques, xotis… Així mateix, també va escriure peces instrumentals per a concerts i serenates de festa major.

[17] Pas-doble. El Xupetu. Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries.

[18] Vals. Uzcudun. Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries.

[19] Mazurca: Lola. Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries.

[20] Americana. Fons Rafael Blanch Via.

D’altra banda, Blanch va compondre diverses peces per a veu i piano i obres corals dedicades, probablement, a l’agrupació coral Llavor Castellonina, que ell mateix fundà i dirigí. Un exemple n’és Caramelles per a nois, amb lletra de J.Gibarnau.



[21] Caramelles per a nois. Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries. Fons Jaume Palau Massot.

El mestre Blanch també és autor de música per a representacions escèniques com El Bruel de Castelló o Pastorets de tradició, una sarsuela amb lletra de mossèn Tomàs Miralpeix.


[22] Pastorets de tradició.1935. Fons Escola de Música. Col·lecció Pere Cortada.

En la seva darrera etapa, mentre exercia de mestre de capella, compongué música religiosa. En destaquen els goigs dedicats a la Verge de la Candelera, la lletra dels quals fou escrita pel poeta gironí mossèn Camil Geis.  i aquesta Marxa per a processó titulada Devota.

[23] Goigs dedicats a la Mare de Déu de la Candelera, amb música del Mestre Blanch i lletra del poeta gironí mossèn Camil Geis. 1949.  Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries. Fons germans Palau Massot.

I aquestes Marxes per a processons:



  [24] Devota. Marxa per a processó. 1948. Fons Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries.

[25] Mística. Marxa per a processó. 1945. Fons Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries.

Aquest seguit d'exemples ens mostren la diversitat de gèneres musicals que tractà el Mestre Blanch, com també aquest programa de peces musicals de diferents gèneres:

[26] Programa de peces de Josep Blanch de l'any 1916.  Fons Rafael Blanch Via.

Josep Blanch inscrivia les seves composicions en el Registre de la Propietat Intel·lectual, per tal que quedés constància de la seva autoria.

[27] Carta dirigida al mestre Blanch del Registre de la Propietat Intel·lectual. 1956. Fons Rafael Blanch Via.

Durant el període franquista, tal com era habitual en aquells moments, el músic havia d'enviar les seves composicions a la Delegació Provincial del "Sindicato de les F.E.T i de les J.O.N.S" per tal que passessin la censura abans de poder ser publicades.

[28] Carta dirigida al mestre Blanch de la Delegación Provincial del Sindicato de les F.E.T i de les J.O.N.S. 1945. Fons Rafael Blanch Via.

El mestre Blanc a vegades posava per escrit els motius que l'havien portat a compondre una sardana, com en aquest cas.

Noies de Garriguella: Aquesta vegada el compositor ha pogut prescindir del concurs que sovint li presta la seva musa inspiradora en l’hora de proposar-se escriure musica. Ha bastat, solament, evocar la vostra singular simpatia i recordar la vostra per tots conceptes exhuberant bellesa, per que que les melodies i armonies de que està composta la present sardana se li presentin al músic tan sezilla com expontaniament…

  

[29] Dedicatoria de la sardana Ametllers florits a unes noies de Garriguella. 1945. Fons Rafael Blanch Via.

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal