Una vida plena de música
Josep Blanch va néixer a Castelló d’Empúries l’1 de setembre de 1888. Mentre estudiava a l’escola de primària, freqüentà la fusteria del seu pare per aprendre’n l’ofici i començà a rebre les primeres lliçons de música a l’Escola Municipal de Música.
[1] Partida de naixement del Registre Civil de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries.
[2] Fotografies de diferents etapes de la vida de Josep Blanch. Fons Rafael Blanch Via.
El seu primer mestre de música va ser Antoni Agramont, director de l'Escola de Música, que el va iniciar en els coneixements de la solfa. Salvi Callís li va impartir classes de violí i fiscorn. Tanmateix, les figures més influents en la seva formació musical van ser mossèn Joaquim Serratosa, en el camp de l’harmonia i la composició, i Pau Guanter, pel que fa al fiscorn.
A la seva composició El Cant de les planes fa una dedicatòria a Pau Guanter: "A mon estimat mestre en Pau Guanter".
[3] Partitura del Cant de les Planes. Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries.
L’any 1906, amb disset anys, va entrar a formar part de la cobla-orquestra Els Rossinyols, on estigué fins a l’any 1915.
[4] Cobla-orquestra Els Rossinyols. 1911. Fons Constantí Turró Fontclara.
[5] Cobla-orquestra Els Rossinyols. 1912. Fons Rafael Blanch Via.
El 1914 s’incorpora com a fiscorn suplent a la cobla de Peralada, amb la qual viatja a França i Anglaterra acompanyant l’Orfeó Català. L’any 1915 Josep Serra, un dels fundadors de la formació, marxa a Barcelona i el mestre Blanch, juntament amb Miquel Serra, passa a ocupar el lloc de director artístic de la cobla, càrrec que mantindrà durant vint-i-cinc anys.
[6] Cobla-orquestra La Principal de Peralada. 1918. Fons Rafael Blanch Via.
[7] Cobla-orquestra La Principal de Peralada. 1927-28. Fons Constantí Turró Fontclara.
[8] Postals fetes a la plaça de Vic, on podem veure Josep Blanch i Reynalt tocant amb la cobla-orquestra Peralada dels anys 1916, 1917 i 1919. Fons Rafael Blanch Via
Cada any la cobla-orquestra Peralada editava un tríptic publicitari per tal de promocionar-se.
[9] Publicitat de la Cobla- orquestra La Principal de Peralada. Temporades 1924-25, 1925-26, 1930-31, 1932-33. Fons Rafael Blanch Via.
Durant aquest període establí una important relació –tant professional com personal- amb el mestre Enric Morera, del qual també va rebre classes de composició i instrumentació.
[10] Fullet publicitrit de sardanes de Morera i Blanch. 1930. Fons Rafael Blanch Via.
Per la seva banda, Blanch li instrumentà diverses obres, com és el cas de la sardana La Maduixa.
[11]. La Maduixa. Fons Escola Municipal de Música Antoni Agramont. Col·lecció Pere Cortada.
Amb l’esclat de la Guerra Civil l’any 1936, La Principal de Peralada deixà d’actuar, tot i que oficialment no es dissolgué fins al 1940. Les circumstàncies eren poc propícies a les actuacions musicals i, a més, Josep Blanch estigué empresonat durant bona part de la contesa. Un cop acabada la guerra, l’any 1939, Blanch retornà a Castelló d’Empúries, on fou nomenat director de l’Escola Municipal de Música.
[12] Llibre d’actes de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. 1939. Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries.
A conseqüència de la migradesa dels guanys com a mestre a l’Escola, els primers anys de la postguerra Blanch hagué de tornar a fer de músic de lloguer en diverses orquestres, fins que l’any 1945 fou nomenat mestre de capella de la Parròquia de Santa Maria, feina que va compaginar amb la docència.
[13] Viatge a Andorra amb l’Orquestra Mendoza de Figueres. 1943. Fons Rafael Blanch Via.
A l'Orquestra Mendoza coincidí amb un antic alumne, en Josep Genís, i atès que en aquesta època el Mestre Blanch no disposava de gaires ingressos, per les seves noces li regalà la sardana Més marramaus.
[14] Més marramaus. 1945 Fons Escola Municipal de Música. Col·lecció Pere Cortada.
Josep Blanch morí l’any 1954, a l’edat de 66 anys
[15] Circular de la Mutua de Prevision de Profesores Musicos, on es fa esment del traspàs del mestre Blanch. Fons Rafael Blanch Via.
[16] Publicació Carnet del Sardanista on s'informa del traspàs de Josep Blanch. 1954. Fons Rafael Blanch Via.
Aquest mateix any es publicà pòstumament la seva darrera sardana, La Mare de Déu, acabada pel seu germà Àngel Blanch.
[17] La Mare de Déu. 1954. Fons Escola de Música. Col·lecció Pere Cortada
La seva vida i trajectòria musical es recull en diferents publicacions:
[18] Carnet del Sardanista. Any 1947: núm. 105. Biblioteca Ramon Bordas i Estragués.
[19] Publicació Homenatge record a la cobla La Principal de Peralada. 1974.
“De les moltes coses que hi ha a la vida i que són naturalment inherents a l’home, me n’he sabut desprendre fàcilment, fins i tot d’algunes d’elles que m’havien estat caríssimes... Però de l’agradable costum d’escriure sardanes no; d’aquesta dubto que m'arribi mai el seu moment...”
[20] Compte, Albert. Josep Blanch i Reynalt. Fullet editat pels Amics de Josep Blanch Reynalt de Castelló d’Empúries. 1978. Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries.
Comentaris