Propera trobada 23 de maig: Helena de Iannis Ritsos
1470 aprox., Rapte d'Helena, de Liberale da Verona (1441-1526). Avignon, Musée de Petit Palais.
En aquesta entrada, l'Albert Mestres explica la seva relació amb el text de Iannis Ritsos que llegim al Club de lectura. Ell mateix ha dirigit l'obra de teatre que veurem el dia 23 de maig al Teatre Municipal. Ens trobarem a la biblioteca a 2/4 de 8 del vespre per a comentar-la. A les 9 anirem al teatre a veure la representació i, en acabat, soparem a la biblioteca amb tot l'equip.
Recordeu que l'obra inclou un curtmetratge dirigit per Bernat Mestres, gravat a Can Sala i on hi surten veïns de Caldes.
Aquest és el text que ens fa arribar l'Albert:
Iannis Ritsos (1909-1990) és un dels grans poetes grecs del segle XX. A causa de la seva convicció comunista va ser una mica oblidat després de la seva mort, però en els darrers temps ha estat recuperat tant en grec com en altres llengües, entre elles el català, sobretot a partir de disset poemes que tenen estructura d'alguna manera dramàtica en forma de monòleg. Helena n'és un.
Quan Joan Casas me'n va donar a llegir la seva traducció em vaig sentir immediatament interpel•lat pel text, d’una força poètica i teatral extraordinària. Un personatge, Helena, que em persegueix des del meu text Dos de dos, casada, ja al llindar de la vellesa, amb un Manelic/Menelau de pa sucat amb oli, i a Aquil•les o l’estupor, també un text meu, en tota l’esplendor.
1530-39: Rapte d'Helena de Francesco Primaticio (1504-1570). British Museum.
A l’obra de Ritsos una Helena decrèpita es troba al llit de mort i rep la visita d’un antic amant. L’obra és un monòleg absolut d’Helena. De l’antic amant només en sabem, per l’acotació inicial i final, com entra a casa d’Helena i després en surt, i sobretot com és la seva mirada.
1627-1631c., Rapte d'Helena de Guido Reni (1575-1642).Musée du Louvre, París
En aquesta posada en escena volem forçar al màxim la teatralitat, i per fer-ho recorrem a la imatge projectada, que esdevé part de la ficció mateixa. En algun lloc de la sala hi ha d’haver un monitor de televisió. Per aquest monitor es veu primer la mirada de l’antic amant, personatge mut, com entra a casa d’Helena i després, el director d’escena, o sigui, jo mateix, entrant a l’habitació d’Helena i instal•lant la càmera. A partir d’aquí el públic veu Helena al seu llit desenvolupant el seu monòleg i l’antic amant/director d’escena movent-se per l’escena i retocant els plans, que es retransmeten pel monitor en directe, per on el públic veu l’actor a través de la mirada del director. Veu, i sent, alhora, el cos i la veu de l’actor a sang a la vista nua i l’ull de l’altre personatge, l’antic amant/director, li ensenya la seva visió d’Helena per mitjà dels diferents plans parcials superposats a l’actor. D’aquesta manera la mirada escrutadora, especejadora, de l’antic amant coincideix amb la del director a escena en directe, integrant la imatge projectada a la ficció dramatúrgica i també teatral, i multiplicant la generació de significats complexament interrelacionats.
Albert Mestres
2010, Helena de Troia, de Asli Kutluay (1970)
FITXA OBRA HELENA
Autor: Iannis Ritsos
Direcció: Albert Mestres
Intèrpret: Quimet Pla
Escenografia: José Menchero
Vestuari: Raquel Bonillo
Vídeo: Bernat Mestres
Traducció: Joan Casas
Preu entrades: 8 € anticipades, 10 € a taquilla